PONT, A. Delenda est Hispania pàg. 322

... Nosaltres, els catalans, no hem necessitat mai tenir un Estat propi per saber-nos catalans. En canvi, l'únic que fa possible la identitat espanyola és la supervivència del seu Estat, ja que, l'espanyola és una identitat artificial, tant com ho és l'Estat que l'empara.

PONT, A. Delenda est Hispania pàg. 329

... La qüestió és ben diàfana: si no hi ha més que una sola nació, tal com estableixen la Constitució de 1978 i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, aleshores la nostra emancipació nacional implicaria el trencament d'aquesta unitat, la dissolució de l'Estat i l'extinció de la seva personalitat jurídica. En canvi, si s'accepta l'existència de la nació catalana, aleshores la seva independència seria possible des d'un punt de vista jurídic i polític, sense provocar l'extinció de la personalitat jurídica d'Espanya, però sense que aquesta ho pogués evitar... No hi ha ambigüitat possible. El Dret Internacional ens empara...

ESPECIAL .- Seguiu l'enllaç

«Españolizar», o el pecado de ser catalán
text de Francisco Javier Cubero Egea

PONT, A. Delenda est Hispania pàg. 137 - 139

... El 1715 una consulta del consejo de Castilla va establir "que en las aulas no ha de haber ningún libro en catalán, como tampoco se hablará ni se escribirá esta lengua ..." 

El 1755 el decret de visita del provincial dels pares escolapis va exigir als membres de l'ordre "l'ús exclusiu del castellà o llatí, "encara que els resultés una acció contra natura. I va imposar la pena de viure en règim de pa i aigua per parlar en català entre ells o amb la població civil.

Una reial cèdula de 1799 va prohibir "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano" posició confirmada el 1801 pel ministre Godoy. (...) Isabel II, per reial ordre de 1867, va confirmar la prohibició del català en les sales d'espectacles i en les representacions teatrals.

El món del comerç tampoc no se'n podia estar, de parlar exclusivament en castellà. El 1772, una reial cèdula va obligar dur els llibres de comptabilitat en castellà sota l'epígraf següent: "Real Cédula de S.M. por la cual manda que todos los mercaderes y comerciantes de por mayor y menor  de estos mis reinos y señoríos, sean naturales o extranjeros, lleven y tengan sus libros en idioma castellano según la ley de nueva recopilación" 

Un informe de Jesús Patiño, aleshores president de la Real Junta Superior de Justicia y de Gobierno, màxima institució  de l'Estat ocupant, confirmava la "peculiar" situació de monolingüísme dels catalans a l'arribada de les tropes de Felip V el 1714: "son apasionados de su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solament hablan en su lengua nativa"

Tanmateix, la repressió lingüística  dels catalanoparlans ja havia esdevingut una "raó d'Estat", quan el 1939 es va iniciar un dels episodis més repressius de la nostra llengua: el franquisme. Franco manifestava: "La unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y con una sola personalidad, la española"

PONT, A. Delenda est Hispania pàg 75 i 136

... L'annexió de la Corona d'Aragó sota plena ocupació militar castellana va evidenciar el fet que el projecte polític de Castella incloïa la nostra desaparició com a poble: la nostra assimilació política, cultural i lingüística. A la instrucció secreta enviada pel fiscal del Consejo de Castilla, Rodrigo Villalpando, als seus corregidors a Catalunya el 1716, s'evidencia la voluntat d'assimilació del poble català a una identitat que fins aleshores li era completament forana: 

"(...) Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencia más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."

El 1715 una consulta del Consejo de Castilla va establir "que en la aulas no se ha de haber ningún libro en catalán, como tampoco se hablará ni se escribirá esta lengua, debiendo ser transmitida la doctrina de la Iglesia en castellano"

... El 1775, el Consejo de Castilla va fer de la voluntat d'esborrar-nos la memòria una política d'Estat que engendrà en el constitucionalisme espanyol la centralitat política, la uniformitat legislativa i la repressió lingüística contra el català i altres llengües pròpies d'aquests territoris:

(...) No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, usáticos, fueros y costumbres.

Com deia, és un llibre que cal conèixer

a la contracoberta llegim:
... el pactisme és concebut per les cultures imperials com un signe de debilitat...

L'autor de Delenda est Hispania demostra als catalans que cal, ara mateix, superar l'agònica prudència i l'ancestral esperit negociador de Catalunya, una nació abocada a la desaparició forçosa per un Estat que la sotmet i l'ofega deliberadament, i traspassar sense por el discurs oficialista del sobiranisme, Alhora revela, amb xifres i fets del tot concloents, el poder que realment tenim a les mans, un poder del qual, després de 300 anys de submissió, ja ni tan sols som conscients, però que mai no ha deixat d'exixtir.

Aquest blog es basarà, per començar, en escrits trets del llibre: PONT, A. Delenda est Hispania. Barcelona: Viena Edicions 2012. amb pròleg de Salvador Cardús

És un llibre, el contingut del qual fóra necessari que el conegués tothom. Podré transcriure'n algun paràgraf? Ja ho veurem